Buscar la font original

En investigació, el primer que et diuen és que, d’allò que llegeixes, sempre vagis a buscar la font original. És a dir, que no val un “l’autor B diu que l’autor A parla de…”. Anem a buscar què diu l’autor A i no ens quedem en la capa/interpretació que en fa l’autor B.

Doncs bé, quan dissenyem hauríem d’aplicar la mateixa norma. Si volem comunicar un concepte, hem de buscar que la formalització remeti a allò que volem explicar i de la manera que ho volem explicar, sense imitacions, sense simulacions. Com més ens acostem a la imatge que volem plasmar, més fidedigne serà el missatge. I això ho aconseguirem, seguint amb el paral·lelisme a la investigació, anant directe a la font original, a la cita de l’autor A.

Si us heu perdut, ho explico amb exemples:

Posters de Rock – Vudumedia

Si en la coberta d’un llibre que parla de cartells de música rock –en aquest cas Gay Mercader 1971/2017 Tour Posters– volem mostrar l’efecte dels pòsters en una paret, encolats, generem aquests cartells, els encolem i els fotografiem.

Karramarro (Vudumedia) podria haver escanejat els cartells, retallar-los digitalment i aplicar unes ombres paral·leles en Photoshop. Però no, va descartar les simulacions per donar fiabilitat a la imatge. Va acostar-se al màxim a la realitat (a l'”autor A”). Cartells encolats = cartells encolats.

• 

• 

• 

Calc gegant – La Fonda Gràfica

Si el què volem és parlar d’una peça com una roda de molí, per reflectir el passat moliner d’una vila (Regencós, Catalunya), per dissenyar la coberta d’un llibre que parla d’aquest poble, anem a buscar la roda de molí (l’autor A, en aquest cas).

L’Oriol Piferrer (La Fonda Gràfica) va decidir que la imatge la crearia a partir del calc de la gran peça, original, descartant fotografiar-la o dibuixar-la. Per afrontar el repte que ell mateix s’havia posat va documentar-se amb vídeos de gent que calca tombes (rubbing grave stone) i en el Chinese art Rubbing, que va fer-li descobrir el grafit en pols.

Un calc molt gran per un poble molt petit. Una aproximació directa al concepte a comunicar.

• 

• 

• 

• 

Peces de rellotge – Lo Siento

Lo Siento va participar en el projecte “ensaïmadart” per commemorar el 50è aniversari de la Fundació Amadip.esment, on es convidava a diferents professionals del disseny a intervenir en la caixa de l’ensaïmada, típica de Mallorca.

Seguint el seu estil minuciós de treballar amb el tall del paper, l’estudi de Barcelona va crear el mecanisme d’un rellotge, peça a peça, que després va fotografiar i imprimir en la caixa d’ensaïmada. De nou, potser (Segur!) hauria estat més ràpid simular i superposar les peces digitalment, però l’autor A explica molt millor el què pensa que qualsevol altre autor (B, C, D…).

• 

• 

• 

Tot i que al final la imatge que hem creat sigui una il·lustració o una fotografia, més o menys realista, o simbòlica (segons la intenció que hi hagi darrera), si l’hem creat a partir de l’origen, estarem més a prop de la versemblança i fugirem de la simulació.