Constel·lacions tàctils

Disseny, Producció gràfica

23/01/2025 - Lluc Massaguer

Retrobar-se

A mitjans de 2024 em va contactar el Santi Vilanova (Playmodes) per proposar-me una col·laboració. Amb el Santi vam estudiar junts a EINA i la vida professional ens va anar fent coincidir en diferents ocasions. Aquest cop, però, l’ajudaria a produir una peça gràfica per als i les graduades de la UOC, persones que han combinat feina i estudis, família i vida social, patiment, il·lusió i alegries, tot plegat en una coctelera que no ha parat mai de moure’s.

Un camí singular, ple de reptes, del que en sortim transformats superant-ne cada punt d’inflexió. Una constel·lació de sabers múltiples. Un mapa per a avançar, perdre’s, refer passos, i finalment trobar la direcció que ens projecta cap al futur.

Playmodes

Sistema gràfic a partir d’un algoritme

Per a l’encàrrec, el Santi va idear un sistema gràfic, a partir d’uns algoritmes de creació pròpia, que visualitzava aquest procés complex pel qual havien passat els graduats i graduades.

El resultat van ser 4.400 làmines, totes elles diferents, on els estels presents sobre la seu de la UOC el dia de la seva fundació (ara fa 30 anys) servien de guia per als elements gràfics que les construien.

Com podíem plasmar físicament el concepte inical?

Vam optar per la impressió òfset digital (HP Índigo), que era la que ens permetia, mantenint una alta qualitat, que absolutament totes les peces fossin diferents.

Volíem un paper blanc però amb una tonalitat càlida i que tingués textura, però que aquesta no tregués protagonisme a la gràfica. Necessitàvem un gramatge alt, perquè després hi aplicaríem un cop sec i ens volíem assegurar que aquest quedés perfecte. A Tecnoart (Barcelona), després de provar diferents tipus de paper dels que havíem seleccionat i ajustar el color, van fer la impressió.

L’algoritme del que parlàvem generava imatges en RGB, així que havíem de fer el possible perquè els colors que sortissin de la pantalla de Playmodes fossin reproduïbles tal com volíem, en CMYK, però que els colors fossin el màxim de lluminosos possible. El Santi va fer l’impossible perquè això passés, a base de fer proves i més proves. A més, el blanc trencat del paper no és el blanc de pantalla, així que els ajustos eren més que imprescindibles.

El fons de la imatge havia de ser gris, així que vam provar un paper d’aquest color, però aleshores perdíem la possibilitat de tenir formes en blanc. Així i tot, vam provar de fer-ho amb tinta blanca, però en no ser del tot opaca, no teníem el resultat que buscàvem. Vam optar per imprimir el fons en una trama de gris, fet que sempre porta complicacions (i les va portar!), però vam aconseguir trobar el punt just per aconseguir el resultat que buscàvem.

La sensorialitat

Volíem afegir un element que només fos perceptible en el format físic, que apelés al tacte i que aportés un valor afegit a la idea inicial. Vam optar per un cop sec –que marcaria els estels del dia de la fundació de la UOC–, que van aplicar de manera impecable l’Arnau i l’Adrià, des de L’Anacrònica (Mataró). Allà mateix vam estar fent proves de pressió, ja que si n’hi havia massa, les fibres del paper reventaven i si n’hi havia massa poca, el relleu era massa subtil. L’Arnau va trobar el punt perfecte i van començar la marató d’hores de màquina per a tenir-les llestes a temps.

La peça gràfica es va entregar als actes de graduació i va ser preciós veure com l’estudiantat obria la carpeta i, el primer que feia era passar els dits, suaument sobre l’obra. Objectiu assolit!

Ha estat un plaer enorme (i un luxe absolut) treballar amb el Santi –i tot l’equip de gestió i producció, Martí, Marta– en un projecte tan poètic, que té un peu en la tecnologia i un altre en l’art, un a la terra i l’altre als estels.