Irma Marco és una artista que experimenta amb la instal·lació, les accions i intervencions en llocs físics, així com en entorns virtuals, el so i la publicació editorial. Actualment, està treballant amb Internetflags, una investigació artística sobre la vida digital, que es formalitza en una sèrie de banderes de text instal·lades a l’espai públic.
1/
Com s’inicia “Internetflags” i quins propòsits té?
El projecte va començar oficialment el 14 de març de 2020, primer dia del confinament per la pandèmia del COVID-19, i des de llavors segueix actiu. Aquesta xarxa de banderes amb text pintat a mà, distribuïdes a l’espai públic, vol mostrar la transformació de la quotidianitat deguda a la vida digital a la societat hiperconnectada, des d’una obertura al debat i al diàleg ciutadà.
Porto temps interessada en com les tecnologies de la connectivitat ens modelen individualment i socialment, alhora que nosaltres les modelem a elles. El 2018 vaig començar el meu doctorat per investigar aquest tema des del context de l’art.
Com a artista, necessito traslladar allò que investigo a nivell teòric a peces o processos pràctics. Quan va arribar la pandèmia, va sorgir de manera natural començar a pintar aquests missatges sobre la nostra vida digital. Era una cosa que va cobrar un sentit especial en un moment en què la virtualització de les relacions socials es va accelerar encara més. La meva manera de posar-ho a l’acció era anar pintant banderes i penjant-les al meu balcó alternadament, com a gest de comunicació amb l’exterior. I així va ser com van néixer les internetflags.
Uns mesos més tard, les comissaries Arianna Esposito i Marco Tondello em van proposar ampliar aquest gest a altres balcons del barri de Gràcia (Barcelona). Va ser així com vam crear per primera vegada aquesta xarxa distribuïda de missatges a l’espai públic.
2/
Quina connexió té el projecte amb el disseny i com produeixes les peces?
Tot i que #Internetflags és un projecte d’art públic, està molt connectat amb el disseny. En definitiva, les banderes estan a mig camí entre la urgència comunicativa de la pancarta improvisada en tela i el rigor d’un cartell dissenyat sota nocions compositives i gràfiques.
L’element fort de les banderes és el text. Al principi dissenyava els missatges directament a mà sobre la tela, fent servir objectes que tingués per casa per construir els traços de lletra. M’inspirava en la tipografia DIN, però de manera lliure i força mutant entre una peça i una altra. Progressivament, vaig anar trobant els punts comuns de les meves lletres, sistematitzant les formes manualment, fins que em vaig llançar a dissenyar la tipografia digital a partir de mòduls. Després, la vaig optimitzar per dissenyar i produir plantilles de les lletres, facilitant, així, el treball sobre la tela.
Progressivament, vaig anar trobant els punts comuns de les meves lletres, sistematitzant les formes manualment, fins que em vaig llançar a dissenyar la tipografia digital a partir de mòduls.
Fa uns mesos, els dissenyadors xilens Patricio Truenos i David Súid del col·lectiu W Type Foundry van visitar el meu estudi i em van entrevistar pel seu blog de tipografia. Des d’aleshores, amb el David hem treballat en la versió OpenType de la tipografia, i la Contraflag –així és com he anomenat la meva tipo– ja és una realitat.
De fet, recentment s’ha fet servir a l’interior del llibre de l’editorial basca Liburuak ‘La cultura es mala para ti’, per a qui vaig tenir ocasió de dissenyar la portada. També utilitzo la Contraflag en altres encàrrecs personals.
Pel que fa a la producció de les banderes, estan pintades a mà amb pintura acrílica. Primer componc el missatge a l’ordinador. Segons l’extensió del text, trio la mida de les plantilles. Amb aquestes, dibuixo sobre la tela i pinto. El cosit de les peces, el fa generalment la Marina Pujadas, del col·lectiu PEDRA.
3/
Com ha anat mutant aquesta formalització a mesura que avançava la investigació?
Crec que l’essència del projecte segueix intacta des del primer gest llançat el 2020 des del meu balcó, tot i que aquest ha anat ampliant el seu abast i ha donat lloc a nous vincles ciutadans.
Generalment, les banderes es distribueixen en balcons veïnals propers a centres d’art. Fins avui el projecte s’ha vinculat a la Galeria Espai Souvenir, el Centre d’Arts Santa Mònica, la Fàbrica de creació Fabra i Coats (Barcelona), el MAC (Mataró) i la Galeria Set Espai d’Art (València) entre altres.
A nivell formal el projecte ha evolucionat moltíssim. Els elements de base són els mateixos, però he optimitzat la tipografia i el procés de treball gràcies a les plantilles. També he canviat el suport de la tela. Ara utilitzo una lona d’exteriors resistent a l’aigua i al sol, així les peces es conserven millor.
4/
En què estàs treballant ara mateix?
Estic acabant d’escriure la tesi doctoral. Espero poder lliurar-la en un parell de mesos. Després de cinc anys de recerca, és tot un esdeveniment 🙂
Aviat començaré una fase que em resulta especialment estimulant: maquetar el contingut i treballar el concepte gràfic de la tesi com a llibre-objecte. Vull que la forma de la publicació també estigui relacionada amb el seu contingut.
5/
Quins plans de futur tens?
De moment, segur que continuaré investigant des de la docència, un àmbit que m’apassiona i on tinc la sort de treballar regularment. A la meva pràctica artística té molt sentit donar classe, ja que a les aules se sol produir un intercanvi de coneixements molt interessant. L’aprenentatge és mutu, flueix de manera circular.
A les aules se sol produir un intercanvi de coneixements molt interessant. L’aprenentatge és mutu, flueix de manera circular.
També tinc moltes ganes de continuar amb la segona fase d’#Internetflags. Ara que el projecte ja té força recorregut, vull centrar-me a explorar-lo des d’activitats més col·lectives com xerrades, debats, workshops o performances, per exemple.
Ah! i finalment: porto temps volent experimentar amb el teler digital, investigar nous materials i maneres de fer vinculats formalment i conceptualment amb l’àmbit tèxtil i la seva connexió amb el codi informàtic. Espero poder-ho fer aviat.