El confinament ens ha tocat de diferents maneres a cada un i ens hem inventat infinites maneres per suportar-ho. Cadascú ho ha fet com ha pogut i de la manera que més bé (o menys malament) l’ha fet sentir.
Susana Blasco ens ha regalat, des del seu compte d’Instagram descalza, una caseta de paper cada dia. 76 casetes, en total.
Vaig parar de fer-les el dia que vaig poder viatjar per veure la meva família.
Susana Blasco
Em sembla un projecte preciós, íntim i guaridor.
M’imagino la Susana com la Penèlope, esperant la tornada d’Ulisses. Amb les casetes de paper, igual que en la història d’Homer, tampoc se sabia quan arribaria el final i potser el treball meticulós amb les mans també la va ajudar a suportar millor l’espera.
A diferència de l’Odissea, Susana Blasco no desfeia, sinó que se centrava en construir una casa com en la que estava confinada, igual que la que l’esperava quan tot acabés: la seva família.