La Sit Cantallops és il·lustradora i tatuadora. Un munt de punts i molta sensibilitat la van portar de les Belles Arts a muntar el seu propi camí entre paper de calc i tintes veganes. Té prints a la venda i ha exposat la seva obra a diverses sales d’exposicions, però sobretot imprimeix delicades peces a la pell de les persones.
1
Quina diferència física hi ha entre imprimir a través d’una agulla sobre la pell humana o fer-ho amb tinta sobre paper?
Quan tatues a una persona ja és la recta final del procés del tatuatge, en el meu cas, que ja tinc el disseny preparat prèviament. Però és un moment molt bonic de connexió amb qui se’l fa (si us enteneu bé, clar), que és de carn i ossos, parla, es queixa, sagna, es mou, no és una superfície plana, opina i no pots deixar aparcat per anar a posar una rentadora. Interactua amb tu, cosa que no fa un paper.
De tatuar-se crec que enganxa tenir el poder d’ancorar diferents moments de la vida en format gràfic.
Té una energia especial. És una experiència amb moltes més dimensions, diguem-ne. Si fas el disseny d’un tatuatge per a algú, ja hi ha una part del procés que està comunicant-se amb la idea de la persona que t’ha fet l’encàrrec. Saps que aquest dibuix haurà de ser aprovat i validat per aquest algú extern i tu, d’alguna manera, només intentes canalitzar-lo.
Quan dibuixes sobre paper, però, no tens cap premissa externa. El procés és diferent, molt més lliure.
2
Què significa, per a tu, imprimir de manera permanent el cos d’una persona? Com gestiones el concepte “permanent”? Et pesa?
Al principi donava molta més importància al fet que fos permanent de la que li dono ara. Em posava molt nerviosa, tenia por de fer-ho malament i que la persona hagués de portar alguna cosa lletja al cos per culpa meva.
Em puc guanyar la vida tatuant i dibuixant i això em fa molt feliç.
Amb el temps li treus pes i transcendència. Primer, perquè acabes sentint-te còmode amb la tècnica i agafes seguretat en tu mateixa, i després, perquè li traspasses part de la responsabilitat a la persona que s’ho fa, ja que ella ha triat fer-s’ho.
Per la persona és un moment especial i s’ha de tenir cura de no banalitzar-lo, evitant viure’l com un moment més “a la feina”.
3
Què és el què enganxa, de tatuar-se? I de tatuar?
De tatuar-se jo crec que enganxa tenir el poder de decorar-te el cos com et dona la gana i el d’ancorar diferents moments de la vida en format gràfic. A més, el moment en sí té un punt de ritual.
M’agradaria poder marxar a viatjar, amb o sense màquina de tatuar.
I de tatuar, el mateix, però des de la posició d’executadora, de qui ho fa possible. A mi personalment també m’enganxa molt conèixer gent i compartir espai de treball amb companyes del mateix sector.
Puc dir que tinc la mala sort d’haver de treballar però l’avantatge de passar-m’ho molt bé fent-ho i d’estar-hi molt a gust!
4
En què estàs treballant, ara mateix?
Ara mateix estic una mica dispersa a nivell de saber cap a on tirar. Em puc guanyar la vida tatuant i dibuixant i això em fa molt feliç i, a part, estic dedicant més estones a escriure, que ho tenia força aparcat, i a fer dibuixos d’un rotllo més costumbrista, a il·lustrar cosetes… I a desconnectar i llegir…
També estic dedicant força energia a temptejar el món de les teràpies alternatives i a aprendre coses que no tenen gaire a veure amb el món de l’art gràfic, que sempre va bé per airejar una mica el cervell.
5
Quins plans de futur tens?
M’agradaria trobar algun format que em motivés per publicar un llibre, mentre espero que s’acabi aquesta situació actual pandèmica (en la que he après moltes coses, però ja en tindríem prou) per poder marxar a viatjar (vaja, que original!) amb o sense màquina de tatuar!
Moltes gràcies, Sit!