Ruben Pater, holandès, és dissenyador, docent i activista. Amb les seves narratives, textuals i visuals, es vol acostar a la igualtat, la solidaritat i el decreixement. Ell mateix diu que és un dissenyador que viu un moment en què el món l’última cosa que necessita és més disseny, així que ha trobat l’escriptura i la documentació gràfica com a vehicle per reflexionar sobre les seves inquietuds. Ho fa en llibres com “Las políticas del diseño” o “CAPS LOCK”.
1/
Als teus textos relaciones el disseny amb la cultura, la política, amb els estereotips, el gènere, la guerra, el colonialisme o el seu impacte en la societat, entre molts altres elements emvoltats de biaixos. Quina responsabilitat hi té el disseny?
La motivació del llibre va sorgir directament de les meves experiències treballant en estudis de disseny. Vaig treballar amb dissenyadors de l’Iran, vaig estar diversos mesos treballant a Turquia i també amb immigrants de segona generació de Turquia i el Marroc als Països Baixos. En enfrontar-me a diferències culturals i a diferents sistemes d’escriptura, em semblava molt estrany que no aprenguéssim sobre altres cultures del disseny a l’escola d’art. Al cap i a la fi, els nostres dissenys viatgen per tot el món a través de les xarxes socials, i la pol·linització cultural passa constantment.
Jo creia que els dissenyadors simplement aportàvem bellesa i organització a la comunicació, però en escriure el llibre em vaig adonar que també participem en decisions culturals: escollint fotografies, tipografies, il·lustracions, mapes del món i infografies. Tots aquests elements contenen sempre una determinada perspectiva o visió del qual, moltes vegades sense adonar-nos-en, incorporem a la comunicació.
El disseny neutral no pot existir, perquè els qui el produeixen sempre ho fan des d’una determinada cultura, biaix i/o perspectiva.
A molts dissenyadors se’ls ensenya que el cànon del disseny modern occidental, sorgit de la Bauhaus, és una forma neutral o universal de disseny, i que per això la comunicació funciona sense friccions. Per descomptat això no és així. Fins i tot a Europa, l’estil modern va ser malinterpretat i rebutjat per moltes persones quan es va introduir. No va ser resultat d’un acord universal, sinó un estil imposat a la resta. La principal lliçó del llibre és que el disseny neutral no pot existir, perquè els qui el produeixen sempre ho fan des d’una determinada cultura, biaix i/o perspectiva.
2/
Recentment (2025) s’ha publicat la versió espanyola del teu llibre Las políticas del diseño (editorial Ciento Ochenta Grados), que es va publicar per primera vegada (The Politics of Design, BIS Publishers) el 2016. Cadascun dels punts que abordes són totalment actuals i vigents avui dia, 10 anys després. Què estem fent malament des del disseny per no arribar a resoldre els problemes a què es va enfrontant la comunicació visual?
Mai no hauria imaginat que el llibre tindria una vida tan llarga, així que ha estat una experiència molt positiva saber que la gent ho aprecia. És cert que el contingut s’ha mantingut força vigent, encara que algunes tecnologies hagin canviat. Quan el vaig escriure fa deu anys, vaig prendre la decisió conscient de no centrar-me en tendències o fenòmens passatgers, sinó com es percep estructuralment la comunicació visual en diferents cultures. Temes com els malentès, la manipulació d’imatges, els diferents alfabets o els estereotips són el resultat de com les cultures s’interconnecten i, per tant, apareixen al llarg de la història, independentment de les tècniques gràfiques.
Des que vaig escriure el llibre, alguns estereotips han estat qüestionats, i veig una millor representació de les dones, cossos més realistes, més presència de persones queer, d’identitats no binàries i una imatgeria més inclusiva a la publicitat. Crec que, en general, els dissenyadors avui són més conscients de les diferències culturals i de les desigualtats en el disseny. En els darrers anys han aparegut llibres excel·lents sobre les històries de dissenyadores feministes i negres, sobre disseny queer i sobre disseny indígena. Però també hem de ser conscients que, finalment, els dissenyadors i els seus clients estan subjectes a les tendències polítiques.
Crec que, en general, els dissenyadors avui són més conscients de les diferències culturals i de les desigualtats en el disseny.
Ara, amb Donald Trump, veiem també una forta reacció en contra de la comunicació inclusiva, on els drets bàsics com la igualtat de gènere o racial es tornen a posar en qüestió. Fins i tot l’educació sobre aquests temes es comença a censurar als Estats Units, i observem un augment d’expressions conservadores i sexistes entre homes joves a internet. Així que la lluita per la igualtat està lluny d’haver acabat i continua sent fonamental.
3/
Dius que la consciència política no limita la creativitat, sinó que obre noves vies d’exploració per a una cultura visual crítica. Quina importància (i responsabilitat) té una mirada crítica en l’àmbit creatiu?
Molts dissenyadors avui en dia gaudeixen de la feina, però també estan preocupats per l’estat del món. És impossible ignorar les guerres, la violència, els genocidis i la crisi climàtica en curs que ens afecta d’alguna manera a tots. Com continuar promovent productes o serveis que no necessitem mentre tot això està passant?
La lluita per la igualtat és lluny d’haver acabat i continua sent fonamental.
Molts dissenyadors m’han dit que voldrien dedicar més temps a ajudar els altres o a treballar en temes importants, en lloc de centrar-se a vendre productes. Això no vol dir que el disseny pugui “resoldre” aquests problemes, ni de bon tros, però tampoc vol dir que no hi tingui res a veure. En mostrar que cada aspecte del disseny té connotacions polítiques, també podem fer tot el possible per utilitzar-ho a favor nostre: donar suport als qui necessiten la nostra solidaritat i visibilitzar els temes que considerem importants.
4/
En què estàs treballant ara mateix?
Després de The Politics of Design (2016), vaig escriure el mau segon llibre, CAPS LOCK (2021), i ara estic treballant amb el meu tercer llibre, que serà l’últim de la trilogia i la publicació del qual està prevista per al 2027. Estarà compost per més de 30 articles que presenten diferents col·lectius, iniciatives i exemples pràctics de tot el món sobre com construir comunitat a través de la solidaritat. Es tracta d’exemples que he anat recopilant durant la darrera dècada i que m’han inspirat per imaginar altres formes de societat que uneixen les persones en comptes de dividir-les. Serà un llibre menys centrat en el disseny i més en idees esperançadores per al futur: un llibre pensat per inspirar la gent a unir-se i organitzar-se.
5/
Quins plans de futur tens?
A banda del meu proper llibre, estic en procés de posar en marxa un màster en Disseny i Decreixement a Elisava, que començarà a la tardor de 2027. Treballant amb arquitectes, dissenyadors de producte, agroecòlegs i teòrics, volem imaginar i construir una societat que necessiti menys energia i recursos perquè tant el planeta com les persones puguin sobreviure i prosperar. Per exemple, construir amb materials sobrants, reparar i regenerar i desenvolupar projectes col·lectius amb comunitats i iniciatives a Catalunya.
Per mi, això és el que el disseny necessita ser avui: una pràctica local, radical, ecològica, política i social que no només crea, sinó que també té cura del nostre entorn material. Aquesta és l’única manera de construir un futur millor no només per a uns quants, sinó per a tothom.