Entre el disseny i la poesia. Ingrid Picanyol

Entrevistes

05/07/2024 - Lluc Massaguer

L’Ingrid Picanyol és directora creativa a través del disseny gràfic i la fotografia. Com diu ella mateixa, percep en la seva obra una certa manera de mirar i entendre el món, i també una dosi de pensament lateral, capritx i deliri. Darrerament ha presentat “Así, un libro se hace Jardí, Enric”, un projecte editorial amb un peu a l’acadèmia i l’altre al personal, entre la interpretació i la creació, entre el disseny i la poesia. Un llibre deliciós que convida a replantejar la mirada cap al disseny editorial.

1/
Posa’ns una mica de context. D’on surt el projecte “Así, un libro se hace Jardí, Enric”?

Aquest projecte és el resultat del meu TFG a la Universitat Oberta de Catalunya. Fa sis anys que vaig començar el Grau en Disseny i Creació Digitals per tal de tenir una titulació superior a la de Cicle Formatiu, i per fi he arribat a la recta final. 

“Así un libro se hace Jardí, Enric” by Ingrid Picanyol
© Ingrid Picanyol

Des d’un bon inici, tenia ganes d’aprofitar l’assignatura per crear un artefacte editorial. No és que no hagi dissenyat mai cap llibre, però no acostumo a rebre massa encàrrecs de llibres. Però en tinc la casa farcida, i em venia de gust fer-ne un desvinculat de l’encàrrec d’un client, per primera vegada. 

Inspirada pel moviment Oulipo, el llibre “El infinito en un junco” d’Irene Vallejo i les classes de poesia a l’Escola Bloom, vaig decidir partir d’un llibre que no pretén esdevenir literatura per fer-ne literatura i, a la vegada, establir un diàleg entre l’autor i jo que, més que oferir respostes, generés preguntes entorn del llibre i del propi acte de dissenyar-lo.

2/
Quins reptes et va plantejar el projecte i com els has anat sortejant?

El llibre original d’Enric Jardí, “Así se hace un libro”, té la fotografia d’un llibre a la coberta sobre el qual ell hi ha col·locat el títol. Jo, a l’hora de fer el meu, vaig pensar en recrear aquest suposat llibre que ell havia utilitzat per fer la fotografia, mantenint-ne les mateixes característiques formals: mida, disseny i enquadernació. Això va condicionar l’ordre del procés de dissenyar-lo. Si bé l’habitual és partir d’una mida de tripa per calcular posteriorment la mida de la coberta, en el meu cas vaig mesurar la coberta del llibre que apareix a la fotografia i posteriorment vaig calcular la mida de la tripa.

“Así un libro se hace Jardí, Enric” & "Así se hace un libro"
© Ingrid Picanyol

Aquesta decisió, un cop entesa, és senzilla, però vaig tenir dificultats en transmetre-la als proveïdors, especialment a l’enquadernador Pere Sacot, qui mai a la vida –i té vora setanta anys– s’havia trobat que li fessin fer un llibre en aquest ordre.

A banda d’això, l’altre repte important va ser dissenyar un exercici gràfic diferent per a cadascun dels capítols que, per una banda, connectés conceptualment amb allò que s’explica en el llibre original i, per l’altra, proporcionés al futur lector una narrativa concreta carregada de ritme.

Ingrid Picanyol & Enric Jardí
© Albert Porta

3/
Crees poesia del què inicialment era un manual de disseny editorial. Quina és la teva relació amb la poesia i de quina manera has fet aquesta connexió entre els dos mons?

Fa un parell d’anys em vaig apuntar a un curs breu de poesia a l’Ateneu Barcelonès. Comparteixo estudi amb un poeta –i programador web– en Marc Permanyer, i un dia, en veure la meva forma de treballar en el disseny gràfic, em va suggerir explorar la poesia. Sóc una gran i recent aficionada a la literatura, i segurament m’ho va dir després de veure la passió que despertava en mi aquesta disciplina. 

“Así un libro se hace Jardí, Enric” by Ingrid Picanyol
© Ingrid Picanyol

La comunicació visual i la poesia poden semblar dos mons molt allunyats, però ambdós comparteixen la capacitat de síntesi i la comunicació. Quan estic treballant en un projecte, passo bona part del temps en la investigació inicial, perquè la gaudeixo i perquè crec que és allà on s’amaga l’essència del projecte. I en poesia passa exactament el mateix. Els poemes són el resultat de passar el sedàs a idees amb molta profunditat per acabar extraient-ne l’essència. Poden semblar breus, però al darrere amaguen pàgines i pàgines d’imatges, investigació i esborranys.

4/
A part d’haver acabat el llibre, en què estàs treballant, ara mateix?

Tinc un poemari en procés i diversos projectes de disseny: diverses identitats en curs tant per al sector cultural com per al privat, la propera campanya del Festival de Cinema de Muntanya de Torelló, un llibre per a un despatx d’arquitectura de la ciutat, una nova línia d’etiquetes de vi per al sommelier Roger Viusà, un parell de noves campanyes per a les temporades tardor-hivern 24 de la marca nord-americana Miansai, i uns nous productes per a un dels meus clients més històrics; els elaboradors de productes de xocolata Bahen&Co establerts a Margaret River (Austràlia).

5/
Quins plans de futur tens?

Seguir compaginant els projectes de l’estudi amb la docència a l’Escola Massana, la formació contínua i amb més projectes personals com aquest.

Moltes gràcies, Ingrid!