L’Ingrid Picanyol és directora creativa a través del disseny gràfic i la fotografia. Com diu ella mateixa, percep en la seva obra una certa manera de mirar i entendre el món, i també una dosi de pensament lateral, capritx i deliri. Darrerament ha presentat “Así, un libro se hace Jardí, Enric”, un projecte editorial amb un peu a l’acadèmia i l’altre al personal, entre la interpretació i la creació, entre el disseny i la poesia. Un llibre deliciós que convida a replantejar la mirada cap al disseny editorial.
1/
Posa’ns una mica de context. D’on surt el projecte “Así, un libro se hace Jardí, Enric”?
Aquest projecte és el resultat del meu TFG a la Universitat Oberta de Catalunya. Fa sis anys que vaig començar el Grau en Disseny i Creació Digitals per tal de tenir una titulació superior a la de Cicle Formatiu, i per fi he arribat a la recta final.
Des d’un bon inici, tenia ganes d’aprofitar l’assignatura per crear un artefacte editorial. No és que no hagi dissenyat mai cap llibre, però no acostumo a rebre massa encàrrecs de llibres. Però en tinc la casa farcida, i em venia de gust fer-ne un desvinculat de l’encàrrec d’un client, per primera vegada.
Inspirada pel moviment Oulipo, el llibre “El infinito en un junco” d’Irene Vallejo i les classes de poesia a l’Escola Bloom, vaig decidir partir d’un llibre que no pretén esdevenir literatura per fer-ne literatura i, a la vegada, establir un diàleg entre l’autor i jo que, més que oferir respostes, generés preguntes entorn del llibre i del propi acte de dissenyar-lo.
2/
Quins reptes et va plantejar el projecte i com els has anat sortejant?
El llibre original d’Enric Jardí, “Así se hace un libro”, té la fotografia d’un llibre a la coberta sobre el qual ell hi ha col·locat el títol. Jo, a l’hora de fer el meu, vaig pensar en recrear aquest suposat llibre que ell havia utilitzat per fer la fotografia, mantenint-ne les mateixes característiques formals: mida, disseny i enquadernació. Això va condicionar l’ordre del procés de dissenyar-lo. Si bé l’habitual és partir d’una mida de tripa per calcular posteriorment la mida de la coberta, en el meu cas vaig mesurar la coberta del llibre que apareix a la fotografia i posteriorment vaig calcular la mida de la tripa.
Aquesta decisió, un cop entesa, és senzilla, però vaig tenir dificultats en transmetre-la als proveïdors, especialment a l’enquadernador Pere Sacot, qui mai a la vida –i té vora setanta anys– s’havia trobat que li fessin fer un llibre en aquest ordre.
A banda d’això, l’altre repte important va ser dissenyar un exercici gràfic diferent per a cadascun dels capítols que, per una banda, connectés conceptualment amb allò que s’explica en el llibre original i, per l’altra, proporcionés al futur lector una narrativa concreta carregada de ritme.
3/
Crees poesia del què inicialment era un manual de disseny editorial. Quina és la teva relació amb la poesia i de quina manera has fet aquesta connexió entre els dos mons?
Fa un parell d’anys em vaig apuntar a un curs breu de poesia a l’Ateneu Barcelonès. Comparteixo estudi amb un poeta –i programador web– en Marc Permanyer, i un dia, en veure la meva forma de treballar en el disseny gràfic, em va suggerir explorar la poesia. Sóc una gran i recent aficionada a la literatura, i segurament m’ho va dir després de veure la passió que despertava en mi aquesta disciplina.
La comunicació visual i la poesia poden semblar dos mons molt allunyats, però ambdós comparteixen la capacitat de síntesi i la comunicació. Quan estic treballant en un projecte, passo bona part del temps en la investigació inicial, perquè la gaudeixo i perquè crec que és allà on s’amaga l’essència del projecte. I en poesia passa exactament el mateix. Els poemes són el resultat de passar el sedàs a idees amb molta profunditat per acabar extraient-ne l’essència. Poden semblar breus, però al darrere amaguen pàgines i pàgines d’imatges, investigació i esborranys.
4/
A part d’haver acabat el llibre, en què estàs treballant, ara mateix?
Tinc un poemari en procés i diversos projectes de disseny: diverses identitats en curs tant per al sector cultural com per al privat, la propera campanya del Festival de Cinema de Muntanya de Torelló, un llibre per a un despatx d’arquitectura de la ciutat, una nova línia d’etiquetes de vi per al sommelier Roger Viusà, un parell de noves campanyes per a les temporades tardor-hivern 24 de la marca nord-americana Miansai, i uns nous productes per a un dels meus clients més històrics; els elaboradors de productes de xocolata Bahen&Co establerts a Margaret River (Austràlia).
5/
Quins plans de futur tens?
Seguir compaginant els projectes de l’estudi amb la docència a l’Escola Massana, la formació contínua i amb més projectes personals com aquest.