El Carlos Alguacil és artista, docent i especialista en serigrafia, gravat i sistemes d’impressió manuals. Va ser un dels fundadors de la Vostok Printing Shop, que va tancar fa uns mesos, i ara s’ha llançat, juntament amb Raquel Fuster i Laura Tamarit, a fer créixer Rittagraf, botiga especialitzada en segells, serigrafia, gravat i tall làser.
1/
Què tenen els sistemes d’impressió manuals que enganxen tant?
La gran majoria de persones que s’acosten a qualsevol sistema d’impressió acostumen a saltar d’una tècnica a una altra amb força freqüència i sense perdre la curiositat. Això em fa sospitar de certa addicció que generen els sistemes d’impressió manuals.
Em fascina la importància del temps durant el procés creatiu.
A mi, personalment, a més de la corporeïtat i de la matèria que intervé, em fascina la importància del temps durant el procés creatiu. Cada tècnica precisa d’uns temps. Aquests permeten fer una reflexió contínua durant tot el procés. Cada pas requereix una decisió tècnica que tindrà conseqüències en el resultat. Això implica un esforç de projecció futura de la construcció d’una imatge.
Crec que hi ha gent que es pot sentir enganxada pel suspens creatiu que gravita entre la imaginació, el desenvolupament i la imatge impresa. Per a uns altres, pot ser un repte constant per aconseguir el control sobre tots els estadis del procés.
Moltes de les tècniques i mecanismes de producció industrial actual porten intrínseques una o diverses tècniques d’impressió manuals.
En un món cada vegada més globalitzat i envaït per la immediatesa tecnològica, els espais que requereixen pausa poden ser imprescindibles per a persones amb inquietuds creatives.
2/
Creus que conèixer els processos d’impressió manual pot ajudar a entendre els processos més mecànics i de gran tiratge?
Sense cap dubte. Totes les tècniques manuals d’impressió són antecessores dels processos de producció d’alt rendiment. De fet, moltes de les tècniques i mecanismes de producció industrial actual porten intrínseques una o diverses tècniques d’impressió manuals.
El coneixement dels orígens de qualsevol procés sempre és un avantatge. Permet revisar i avançar tècnicament quan sorgeixen nous reptes.
Així i tot, crec que la importància de l’aprenentatge hauria de considerar-se recíproca. Els processos d’impressió manuals són summament importants per a entendre els processos mecànics de gran tirada, però conèixer la indústria ens proporciona gran perspectiva, aguditza el nostre enginy i permet travessar alguns conceptes, eines i materials que podem utilitzar en els petits tallers d’obra gràfica.
3/
Què voleu aportar, des de Rittagraf, als i les professionals de la creació gràfica?
Rittagraf està formada per un equip que ja ens coneixíem d’abans i amb qui hem trobat el moment i la il·lusió de tornar a treballar junts.
Volem aportar assessorament professional en l’ús de productes, però també oferir la nostra experiència per a desenvolupar productes personalitzats que requereixen coneixements tècnics i infraestructura o maquinària que a vegades no està a l’abast de qualsevol.
Soc amant i tècnic de molts sistemes d’impressió manuals, però a Rittagraf hem decidit centrar-nos sobretot en la serigrafia, el fotopolímer i en productes relacionats amb el gravat en relleu (com la producció de segells). A més, introduïm l’eina del gravat i tall làser, un món que encara que no es troba relacionat amb els professionals de la impressió gràfica, creiem que pot aportar infinitat de solucions creatives.
Rittagraf no és una botiga en la qual venguem exclusivament materials i eines professionals per a aquestes tècniques. Volem aportar assessorament professional en l’ús de productes, però també oferir la nostra experiència per a desenvolupar productes personalitzats que requereixen coneixements tècnics i infraestructura o maquinària que a vegades no està a l’abast de qualsevol.
Tinc la gran sort d’haver triat amb qui treballar en aquest projecte. El suport i l’energia de Raquel i Laura esdevenen crucials.
Pretenem professionalitzar, popularitzar i ampliar una gamma de serveis i personalitzacions que ja portava desenvolupant aquests últims 10 anys. Aquests serveis no deixen de ser crosses que altres professionals requereixen per a fer el seu treball.
Guiar i portar a bon port el resultat dels nostres clients és part de la nostra missió com a professionals. Tot això ho oferim a experts de la creació gràfica, però també a aficionats o estudiants que vulguin endinsar-se en aquest món.
Som una empresa de nova creació, però l’equip té l’experiència i els objectius molt clars. Tinc la gran sort d’haver triat amb qui treballar en aquest projecte. El suport i l’energia de Raquel i Laura esdevenen crucials.
4/
Quins plans de futur tens?
Com a pla més immediat, Rittagraf llança en poques setmanes el web a través de la que oferirà tots els productes i serveis en l’àmbit nacional. Un dels nostres projectes més ambiciosos és internacionalitzar a curt termini tots els nostres serveis i productes.
Ara, a més d’un amic, tinc un director de tesi amb el qual puc parlar de “frikades” tècniques.
A més dels productes de compravenda, també oferirem productes de fabricació i disseny propi. No vull avançar-me als esdeveniments, però l’equip té al cap des de la producció de productes gràfics (en els quals col·laboraran altres creatius, il·lustradors i dissenyadors), fins al desenvolupament d’objectes didàctics de creació pròpia.
Com a projecte personal, tinc la meva tesi doctoral. Sempre la vaig deixar aparcada fins a trobar el moment. Un dia vaig conèixer a un artista i professor de belles arts que és igual d’apassionat i exigent que jo. Ara, a més d’un amic, tinc un director de tesi amb el qual puc parlar de “frikades” tècniques. Per cert, la recerca investigarà aspectes tècnics de la serigrafia d’impressió manual.
Confesso que m’encanta i que em sento bastant còmode en espais docents.
Això em porta indiscutiblement a una altra de les meves passions: la docència. Tinc la sort que a vegades em conviden a donar alguna classe, alguna ponència o algun taller pràctic en alguna institució, escola o universitat. Quan això succeeix, deixo el que tinc entre mans per a acudir-hi corrent.
Confesso que m’encanta i que em sento bastant còmode en espais docents relacionats amb qualsevol mena de tècnica d’expressió plàstica. Espero poder tornar-hi d’una manera o altra.
Finalment, està la meva obra plàstica, que desenvolupo de manera intermitent i discreta a l’ombra de la resta d’ocupacions.
Vull reprendre alguns projectes, però em temo que ara mateix tinc totes les energies posades en Rittagraf i en una tesi que just comença. Així que, agafa’m que venen corbes!!!