La Meritxell Casamira és dissenyadora en l’ampli sentit de la paraula. Idea la pell de la ciutat, projecta producte, observa i proposa des de la direcció d’art, pensa en format editorial i grafica identitats i expressions tipogràfiques.

1/
Creus que encara hem de parlar d’interdisciplinarietat? O la línia és tan borrosa que hauríem de parlar de disseny i prou?
Penso que parlar d’interdisciplinarietat és desdibuixar de manera definitiva algunes línies que encara avui són molt presents dins el món del disseny i els sectors creatius en general.
Potser m’he format en disseny gràfic, però de sobte em ve de gust projectar un producte, o concebre una instal·lació efímera… Vull poder-me sentir lliure i experimentar, no necessàriament per a especialitzar-me, sinó per a enriquir la meva percepció i estar en contacte amb llenguatges que disten d’aquells que acostumo a treballar.



Quan dius que ets dissenyadora, sovint s’espera una descripció molt més detallada, et pregunten “però de què?”. En canvi, en el context de la interdisciplinarietat, no és possible entrar en definicions tan acotades en les que no em sento còmode. Això, a vegades, costa d’entendre. Opino que, en general, tendim a classificar-nos massa.



2/
Quina part d’emoció creus que té el disseny?
Crec que, afortunadament, ens trobem en un context d’actualitat on el nostre benestar emocional i mental està prenent cada vegada més importància. Penso que el disseny pot esdevenir una eina clau de transformació i de millora en aquesta direcció.
Quan es dissenya un element, vinculat a la disciplina creativa que sigui, sovint no som conscients de fins a quin punt aquest disseny pot tenir una repercussió emocional que impactarà en el benestar d’aquelles persones que n’acabaran fent ús.



És per això que considero rellevant que tinguem més en compte aquest fet, integrant les emocions i l’empatia en els processos de creació. En el meu cas, m’interessen especialment aquells projectes creatius que puc desenvolupar des d’una òptica més participativa, on incloure a les persones al llarg dels diferents processos, fins a arribar al resultat final d’una manera conjunta.



3/
Parla’ns de “Tanazur”, un dels teus darrers projectes.
Sempre he tingut un especial interès pel mosaic hidràulic. Per a mi, es tracta d’un exemple molt clar d’intersecció interdisciplinària, on camps creatius aparentment diferents com el grafisme i el producte es troben per connectar-se.
Vam iniciar una sèrie de converses amb el Francesc de Mosaic Girona, artesà especialitzat en aquest camp, on em va fer saber que tenia un especial interès a elaborar una nova col·lecció de rajoles hidràuliques alineades amb un estil fresc i contemporani. Així és com van néixer un total de cinc propostes de mosaic que vaig dissenyar i que aviat sortiran a la llum.

Tanazur, el primer model d’aquesta col·lecció, significa perspectiva visual en àrab, i reinterpreta l’imaginari visual dels recobriments amb tessel·lació propis de l’art mossàrab. Es tracta d’un disseny que permet la creació de composicions molt diverses gràcies al seu sistema gràfic modular i agregable.




Els models “Ègara”, una síntesi visual dels arcs catenaris que caracteritzen l’obra arquitectònica de Lluís Muncunill; “Gala”, que desconstrueix figures atòmiques; “Tao”, inspirada en els contrastos i la complementarietat; i “Dama”, que pren com a punt de partida el corrent de l’Op Art; completen la col·lecció.
3/
En què estàs treballant, ara mateix?
Fa uns dies es va presentar un projecte en el qual he estat treballant intensament i que em fa especial il·lusió compartir. Es tracta de “Canvas”, una instal·lació efímera en el marc de la Barcelona Design Week fruit de la col·laboració entre l’artista Anna Taratiel i l’empresa de mobiliari Escofet que he tingut la sort de concebre i de dirigir.




El concepte sorgeix de la idea de transformar dos bancs de formigó en un llenç en blanc sobre els quals intervenir artísticament, per tal d’explorar usos més amables i inclusius per a les persones que habiten la ciutat. Ha sigut meravellós veure a l’Anna pintar, i presenciar com la gent que passava per la zona hi interactuava i ràpidament s’ho feia seu.

En paral·lel, estic treballant en un projecte editorial relacionat amb arquitectura contemporània sobre el que no puc donar gaires detalls. Si tot va bé, es publicarà a finals d’aquest any.
4/
Quins plans de futur tens?
Just acabo d’encetar una nova aventura professional a Hey, estudi de disseny que des que era estudiant he admirat, tant per la seva gran qualitat gràfica com pel que representa per a les dones que ens dediquem al disseny. Em sento molt afortunada de treballar amb la Verònica Fuerte i el meravellós equip que conforma l’estudi. M’agradaria gaudir molt d’aquesta nova etapa.
També tinc uns quants projectes en ment que voldria desenvolupar al llarg dels pròxims mesos si el volum de feina m’ho permet. M’entusiasma la idea de continuar explorant noves vies de creació que em puguin portar a experimentar solucions en altres camps, i a realitzar col·laboracions amb altres dissenyadores i creatives.
