El Pau Llop és dissenyador gràfic, director d’art, cofundador de 131, amant de la música, on deixa sortir el seu alter ego L’Home Llop, i membre del col·lectiu organitzador del Pedal Antifeixista. Bàsicament és un cul inquiet.
Foto de capçalera: © Aida Lesan (Blue Collectors)
1/
T’has estrenat com a curador d’exposicions i ho has fet a gran escala, al Museu del Disseny de Barcelona. Com va sorgir el projecte?
“Fornas. La imatge de la Catalunya dels 60” (fins al 24 de juliol a l’Espai C del Museu del Disseny de Barcelona) és una exposició ampliada que ja es va poder veure el passat estiu a l’Institut d’Estudis Ilerdencs de Lleida (que també n’ha editat el catàleg).
La mostra neix fa uns deu anys (o potser més). Tinc força discos de vinil dels anys 60 en català. Es pot dir que col·lecciono discos, però no m’ho plantejo des del punt de vista acumulatiu, sinó que simplement m’agrada tenir-los a casa per mirar-ne les cobertes i escoltar-los (i, fins i tot, punxar-los en algun “guateque” modernista).
Fornas havia dissenyat els puntals de la cultura catalana dels 60.
Els discos en català d’aquesta dècada formen un bon gruix dins la meva discoteca i, especialment, els de la discogràfica Edigsa. A mesura que anava trobant dicos d’Edigsa vaig veure que tenien una coherència i un segell gràfic que els unia. A més, en els crèdits hi apareixia signant J. Fornas. Estirant del fil vaig constatar que no només havia dissenyat els discos d’aquesta discogràfica, sinó que Jordi Fornas també era autor de les cobertes d’Edicions 62 (com la Cua de Palla), Serra d’Or i la Gran Enciclopèdia Catalana.
Així doncs, Fornas havia dissenyat els puntals de la cultura catalana dels 60. Una revolta cultural, vers la grisor del franquisme, que apostava per una proposta de cultura de masses en català i des d’una intenció clarament moderna i trencadora.
L’any passat, amb motiu dels 10 anys de la mort de Jordi Fornas, vaig materialitzar tota aquesta investigació i tots els materials recompilats en una exposició i catàleg a l’IEI de Lleida.
2/
Què tenen els anys 60 del s. XX que t’atrapen?
Els seixantes són un moment de canvi a escala global, potser un dels moments amb més moviments culturals, polítics i estètics de trencament amb tot allò que els precedia, i que acaben essent fonaments de tot allò que passaria en els anys següents. Aquesta podria ser la resposta seriosa a la pregunta, però he de reconèixer que no ho he viscut amb tanta “intensitat”.
No tinc una vocació revival, però sí que tot allò que respira a seixantes m’agrada. Els escúters, la música, la roba… I, especialment, m’interessa l’experiència de tot allò que envolta la idea de construir una nova cultura catalana en català, des d’una perspectiva moderna, ja sigui als seixanta com en l’actualitat. És una de les meves motivacions vitals, per dir-ho així.
3/
I la música? Quina relació fas entre música i disseny?
La música és una via d’escapament del meu altre jo. Ha estat sempre present i acompanyant els diversos moments de la meva vida. Des dels primers grups d’amics en els quals t’ho passes millor baix de l’escenari que dalt, fins a poder materialitzar aquells projectes musicals que tenia al cap, acompanyat de grans músics que han esdevingut amics.
Així com existeix el Pau Llop dissenyador, també existeix L’Home Llop dissenyador.
També és una via d’escapament quant al disseny, doncs em permet experimentar i treballar de forma diferent a la que faig a l’estudi 131. No soc un dissenyador ortodox ni limitant, m’agrada jugar amb tipografies que normalment no faria servir i recursos gràfics que no em plantejaria en el dia a dia. Així com existeix el Pau Llop dissenyador, també existeix L’Home Llop dissenyador.
M’agrada beure dels estereotips que es generen en la gràfica musical i portar-los al meu terreny; flirtejar amb estils i modes que no són exactament la meva manera de plantejar els projectes de disseny.
4/
En què estàs treballant, ara mateix, i quins plans de futur tens?
Com a Pau Llop, juntament amb el meu soci Esteve Padilla, seguim dissenyant a l’estudi 131, desenvolupant projectes de direcció d’art, identitats, disseny editorial i tipogràfic. Combinem clients a les dues seus que tenim: Barcelona i Lleida.
A més, col·laborem i sumem sinergies amb altres estudis i professionals, com és el cas de Dani Rubio d’Arauna Studio, amb qui treballem en la comunicació de l’Ajuntament de Barcelona.
Quant a l’alter ego L’Home Llop, segueixo dissenyant cobertes de discos per altres músics, col·lectius i discogràfiques; i fent bullir l’olla amb noves idees i projectes.
Actualment, el que tinc més en marxa és Rabadàb, un quartet amb el qual fem nadales jamaicanes.