El Pol Pintó és dissenyador i artista. Va començar la seva obra en l’art urbà i actualment ha exposat en divereses galeries del país. Utilitza el tiralínies, una eina molt emprada en la construcció i l’enginyeria, per traçar línies que esdevenen composicions minimalistes i abstractes. La repetició, l’aleatorietat i la geometria són elements constants en la seva obra.
1/
Què et va portar de treballar en estudis de disseny, com a dissenyador, a dedicar-te a l’art?
Sempre ha sigut una cosa que he anat combinant. Des de ben petit la pintura i el dibuix han estat presents, així que ha sigut un procés natural, però no ha sigut des de fa un parell d’anys que hi puc dedicar tantes hores com ara.
M’agrada tenir la part més racional del disseny als matins i la part més especulativa o creativa a les tardes. Crec que és una bona combinació o com a mínim que em funciona actualment i que una cosa alimenta l’altra. Tinc els dos espais separats, l’estudi i el taller, cosa que m’ajuda a canviar d’estat mental.
2/
Com vas anar a parar al tiralínies com a “sistema d’impressió” de les teves peces?
Els inicis de la meva pràctica artística es remunten a l’art urbà. La seva naturalesa, lliure i sense filtres, fora del circuit comercial i sense afany conceptual, va marcar profundament l’evolució del meu treball.
En aquest entorn, la velocitat esdevé essencial. Fer-hi front és el que em va obligar a buscar un altre tipus d’eines per poder agilitzar la meva feina. Així va ser com vaig descobrir el tiralínies, un instrument molt utilitzat en construcció i enginyeria per traçar línies rectes. Amb ell, més enllà de poder desenvolupar les meves contundents geometries, vaig descobrir tots els altres matisos que li aporta a la meva obra: expressivitat, inconstància, aleatorietat. Error, fins i tot. A més, posseïa unes clares connotacions que a dia d’avui encara defineixen el meu estil: l’austeritat i aquesta contínua recerca del primari.
Des d’aleshores la meva feina implica experimentar amb objectes poc convencionals i, sovint, aparentment mundans. Del contacte o fricció entre ells és d’on surten els traços expressius que protagonitzen les meves pintures.
3/
En què estàs treballant, ara mateix?
Estic treballant en dues línies de treball, totes dues com a actuació principal la pintura.
La primera continua amb el concepte del tiralínies, però en aquest cas jo no decideixo la composició sinó que un ordinador amb unes indicacions ho fa per mi, aviat començaré a exposar aquestes obres 🙂
La segona línia és un projecte que encara no té títol. És també un projecte pictòric que planteja una sèrie d’apunts que giren al voltant del qüestionament del procés d’aprenentatge de l’alfabet i la seva significació. El projecte es compon de tres àrees d’actuació: una documentació fotogràfica en format de publicació, un projecte pictòric com actuació principal i la creació d’una tipografia de codi obert.
Els grafits, normalment polítics, solen ser modificats d’una manera molt peculiar. Moltes vegades són alterats o ocultats parcialment, anul·lant el seu significat i les seves connotacions, convertint-los en una forma gairebé abstracta. El procés d’alteració produeix una mena d’abstracció inconscient i la fusió permanent entre contingut i forma. El títol de cada pintura és la paraula alterada, així l’espectador, que en un primer moment no n’ha pogut reconèixer la forma com una cosa figurativa, en llegir el títol de l’obra resignifica la forma i, alhora, n’oculta i n’anul·la la percepció prèvia de manera permanent.
La percepció de la lletra com alguna cosa més que una forma es transforma una vegada que se’n comprèn el significat, el qual no es pot desaprendre. Però l’ocultació demostra com el significat és fràgil i pot ser alterat per petites modificacions. Això es posa de manifest a través de la influència de factors culturals i educatius en la comprensió del món i la universalitat del significat que se li atorga a la lletra.
Aquestes obres estan directament influenciades per les llengües vernacles, graffitis, inclinacions polítiques de la zona, etc.
4/
Quins plans de futur tens?
Vull desenvolupar aquesta sèrie d’obres en molt gran format. És complicat, costós i poc pràctic, però tinc massa ganes de pintar obres molt molt grans.
I ara tornar a casa, que segueixo al taller i tinc molta gana.