L’Alfred Trujillo és il·lustrador, dissenyador i docent en diferents escoles d’art i disseny. Un viatge al Marroc li va fer canviar el blanc i negre pel color, el lettering per les formes geomètriques i l’skate per les pantalles circulars. El seu alterego Nomaszebras ha creat una sèrie de peces que s’han pogut veure a El Corralito CCA de Terrassa, on ha realitzat la seva darrera estada artística. Línies geomètriques, colors fluor i capes superposades que conviden a imaginar espais abstractes i infinits en moviment.
1/
D’on surt el projecte M_R_CCØ i per què és un punt d’inflexió en la teva obra?
La necessitat del projecte surt l’estiu del 2022, en un viatge al Marroc de tres setmanes durant el qual vaig experimentar un procés receptiu que va fer un gir pel què fa a gràfica i color de la meva obra.
Volia traduir de forma plàstica tot allò que havia viscut: la intensitat dels mercats, els tons terrosos dels paisatges i colors dels pobles i ciutats, la calidesa de la gent i la seva hospitalitat.
Posteriorment em vaig adonar que aquell viatge no havia estat només una estada en un país diferent, sinó una immersió profunda en una manera de viure i mirar que contrastava amb la meva rutina habitual.
Amb el pas del temps, aquesta idea va anar prenent cos: Al principi, només eren sensacions difuses, records fragmentats que no sabia com canalitzar, però a mesura que hi anava reflexionant, va sorgir la necessitat de donar-li una forma concreta.
2/
Com has desenvolupat, tècnicament, les peces de M_R_CCØ? Quin paper hi ha jugat la part manual i el DIY?
El desenvolupament tècnic de les peces de M_R_CCØ parteix d’una necessitat d’investigació. En el moment de començar a elaborar les primeres idees d’aquest projecte, prioritzo la importància de representar el resultat en un format circular, un territori que encara no havia explorat mai i que volia investigar a nivell visual i conceptual. Aquest enfocament es combina amb la meva relació amb el dibuix i la geometria, que prové de creació de tipografies i letterings però amb la voluntat de fugir de la figuració i la taca negra. Tot seguit, començo el procés de representar aquestes formes com a espirografies, patrons geomètrics que poden evocar les rajoles àrabs dels seus palaus i edificis tradicionals.
A més, necessitava generar profunditat i un joc de superposicions, cosa que es va resoldre mitjançant l’ús d’una pantalla feta de tela de mosquitera, emmarcada amb uns marcs circulars (hula-hoops) de fusta. Aquest procés implica un fort component manual i artesà, aplicant el concepte DIY però combinant-lo amb tècniques més actuals. Així, dibuixo les espirografies sobre les pantalles amb retoladors i pinto les teles inferiors amb esprais de colors fluorescents, creant un equilibri entre experimentació, artesania i exploració tècnica.
3/
Quin recorregut formal li veus a aquesta obra? Pujarà al carro del moviment, creixerà de format, es multiplicarà?
Pot anar en diverses direccions, m’agradaria que aquesta nova fase de l’obra s’expandeixi en quan a format, sortint dels límits convencionals per incorporar suports diferents, amb la possibilitat d’incloure-la a l’espai públic.
L’objectiu és transformar les peces perquè tinguin moviment, permetent diferents punts de vista i una nova interacció amb l’espectador. D’aquesta manera, l’obra evoluciona no només en escala, sinó també en la manera en què es percep, incorporant nous materials i canvis que conviden a una experiència més dinàmica.
L’espai, el moviment i la interactivitat seran claus per a aquesta nova etapa.
4/
En què estàs treballant, ara mateix?
Actualment estic experimentant sobre el tall làser i el gravat per crear unes planxes reproduint-les en sèrie a gran escala fent variacions de formes i colors.
Una altra idea serà experimentar a través de pantalles de serigrafia traslladant les imatges sobre diversos suports com murs i parets permeses del carrer.
5/
Quins plans de futur tens?
Seguir desenvolupant la idea d’aquest projecte fent-lo evolucionar cap a altres formats i materials i a uns sistemes més integrals i sostenibles.
Es podrà tornar a veure l’exposició M_R_CCØ, amb alguns elements nous, a l’abril a l’Espai la Filanda de la Garriga.