L’Andreu Balius és tipògraf i dissenyador de tipografies. Desenvolupa projectes de disseny tant per encàrrec com personals, que el porten als terrenys de la investigació, la consciència cultural i a l’exploració de disciplines i àrees de coneixement com ara la ciència, la sociologia, la filosofia o les Belles Arts. Recórre el món a través de les seves muntanyes, viatjant des dels Pirineus fins l’Himàlaia i visitant països com l’Índia, on realitza tallers que sumen la seva mirada i experiència a la de les persones que hi participen, multiplicant la riquesa tant de processos com de resultats.
1/
En què consisteix, exactament, el projecte Typecraft? Com neix i com va a parar a l’Índia?
Typecraft Initiative és un projecte que té com a principal objectiu dissenyar tipografies de manera col·laborativa amb comunitats d’artesans —majoritàriament dones—, incorporant els coneixements, les tècniques i el llenguatge gràfic de les tradicions artesanals en el dibuix de les lletres.
El resultat final d’aquest treball és la producció de fonts digitals basades en diferents tradicions. Però, val a dir que els objectius van més enllà de la simple producció de fonts digitals.
Typecraft és un projecte col·laboratiu que neix a l’Índia quan l’Ishan Khosla, un dissenyador gràfic establert a Nova Delhi, em va demanar ajuda per dissenyar una tipografia a partir d’unes lletres dibuixades per dones de l’ètnia Gond. D’aquí sorgí la primera tipografia basada en el tatuatge tribal d’aquesta comunitat de Madhya Pradesh: Godna. Així, a partir de l’estiu del 2015, el projecte comença a prendre forma i a desenvolupar fonts digitals basades en diferents tradicions artesanals de l’Índia.
En aquest procés, les comunitats artesanes hi estan implicades des de l’inici. A través de tallers organitzats pel mateix Ishan o, en alguns casos, per ONGs locals, treballem amb aquestes comunitats en la part creativa del procés, compartint metodologies i maneres de fer.
2/
Hi uneixes tipografia i uns sistemes de creació visual propis del territori. Com funciona aquest encaix?
Typecraft vol trencar la barrera entre les formes d’art tradicionals i el disseny modern mitjançant la creació de fonts digitals, alhora que dona visibilitat, a través de les formes de les lletres, a determinades expressions artesanals.
La idea és involucrar sempre activament les comunitats locals. Això vol dir que la part creativa la desenvolupen els artesans, mentre que nosaltres fem una tasca de facilitació, coordinant l’activitat i aportant la nostra metodologia i experiència com a dissenyadors.
Cal saber observar i respectar les maneres de fer de cada comunitat, així com adaptar-se a qualsevol imprevist que pugui sorgir.
Cada taller suposa un repte diferent: no és el mateix treballar a partir d’una tradició de tatuatge tribal que fer-ho amb patrons de brodat o d’estampació tèxtil impresa amb blocs de fusta. Cada taller s’ha d’abordar de manera diferent.
A priori, no es pot preparar res perquè mai no saps amb què et trobaràs. Cal generar un clima de confiança abans de començar perquè els participants se sentin còmodes. També és essencial aprendre de cada tradició artesanal per tal que la seva «traducció» o adaptació a les formes tipogràfiques tingui sentit.
Cal saber observar i respectar les maneres de fer de cada comunitat, així com adaptar-se a qualsevol imprevist que pugui sorgir. I cal ser conscient que un taller en un remot llogarret del Rajasthan no té res a veure amb fer un taller de tipografia en una escola de disseny de Basilea.
3/
Quin aprenentatge sorgeix d’aquesta experiència?
Cada taller suposa una experiència diferent. No es tracta d’anar a «ensenyar» res, sinó que només a partir de les experiències compartides es pot aprendre alguna cosa.
Hi ha un enriquiment humà difícil de descriure. Aprenem molt. I no només sobre les diferents tradicions artesanals, les tècniques utilitzades —sovint rudimentàries— i les diverses solucions estètiques aplicades. Aprenem també sobre la relació entre les pràctiques artesanals i la vida quotidiana, els valors de la tradició, els símbols i els significats que s’amaguen darrere d’un determinat llenguatge estètic.
Aprenem a entendre el disseny des d’una mirada més propera a les necessitats de les persones i en diàleg constant amb la natura que les envolta.
L’excusa és dibuixar lletres i «a veure què passa». I, a vegades, passa que artesans que no han fet mai un esbós —perquè els fa por dibuixar— s’adonen que això els ajuda a mirar més enllà de la simple reproducció de models apresos. O que, en el desenvolupament d’un taller, les dones d’una comunitat comparteixen les seves preocupacions i intercanvien inquietuds, generant-se de manera espontània xarxes de relacions fruit d’aquestes experiències de treball col·laboratiu, on el dibuix de la lletra és només una excusa.
Aprenem també sobre la relació entre les pràctiques artesanals i la vida quotidiana, els valors de la tradició, els símbols i els significats que s’amaguen darrere d’un determinat llenguatge estètic.
Passa també que les dones menys expertes en una determinada tècnica artesanal aprenen d’aquelles que en saben més. Que, durant el procés de dibuix de les lletres, es prenen decisions conjuntes i les dones prenen consciència de la seva capacitat creativa, sovint poc valorada per aquells qui controlen els processos productius (que solen ser homes). Hi ha moltes anècdotes que fan que aquesta experiència col·laborativa vagi més enllà del disseny tipogràfic.
Cal dir que la part tècnica —digitalització i producció de les fonts— es desenvolupa després, gràcies a l’ajuda de col·laboradors, estudiants i altres professionals que ens donen un cop de mà.
4/
En què estàs treballant, ara mateix?
Jo em dedico al disseny de tipografies. Treballo per encàrrec dissenyant tipografies per a empreses des de Typerepublic, però també dedico temps als meus propis projectes personals, sovint basats en la recerca o, simplement, motivats per la curiositat i les ganes de viure experiències diferents, com ara el projecte Typecraft, que estic exposant aquí.
Durant aquests mesos de febrer i març, a banda de treballar en un projecte de disseny tipogràfic per a la Diputació de Barcelona, he viatjat a l’Índia, on he estat treballant en dos projectes de disseny de tipografia basats en dues tradicions molt diferents: l’Ajrakh, una tradició d’estampació tèxtil realitzada amb tints naturals i blocs de fusta, i un altre projecte basat en la tradició del Kolam, un tipus de representació gràfica practicada per les dones de Tamil Nadu, al sud de l’Índia.
5/
Quins plans de futur tens?
Seguir treballant en projectes que m’agradin, a banda de continuar dissenyant tipografies per encàrrec.
Pel que fa al projecte Typecraft, amb aquests dos tallers realitzats recentment a l’Índia, tenim material suficient per continuar treballant, ara des dels nostres respectius estudis, en la digitalització i producció de les fonts digitals. Per sort, no som només nosaltres dos: l’Ishan compta amb un equip d’estudiants que ens ajuden en aquesta tasca de digitalització.
Com que es tracta d’un projecte sense afany de lucre, no podem dedicar-hi tot el temps que voldríem, així que els projectes avancen molt lentament.