De cop, apareix banding als fons, no acabes de trobar el color exacte, apareixen aigües o el paper s’enganxa al cautxú sense motiu aparent.
Penses que potser és la calor, la humitat o que aquella tinta especial que es van entossudir a provar ho ha alterat tot.
I t’adones que l’únic remei és aturar la màquina, aturar els torns de dia i de nit, treure aquelles tintes de gamma que sempre et donen seguretat, netejar la màquina de dalt a baix, amb cura d’arribar a tots els racons, per petits que siguin, i prou.
Aturar la màquina perquè ha deixat de funcionar a la perfecció, amb aquell combo de qualitat, detall i rapidesa a la qual tothom està ja acostumat, però que, pensant-ho bé, no és del tot normal, amb la pressió i velocitat a què la fem treballar.
Algun client es queixa. D’altres marxen a una altra impremta que pugui fer-li la feina ràpidament, encara que sigui amb banding, aigües o el que sigui, tot i contribuir a un burnout imminent d’alguna altra màquina. Però la majoria entén la situació i espera, amb paciència, la nova data d’entrega.
Aturem màquines per cuidar-les i posar-les a punt per brillar i imprimir el tipus de paper que es presenti, les tintes que calgui i la trama més fina que se li posi per davant. L’aturada, però, és una acció en si mateixa. Aturar-se per observar les tones de bona feina impresa i mirar de reüll les raimes que esperen, ben embolicades, al magatzem.
Aturem-nos i recordem que no som màquines. No ho som ni les petites impremtes de barri ni les grans rotatives d’última generació a Tokyo 2020.
Descansem i carreguem-nos de nova tinta i paper quan la màquina estigui ben neta.
.
.
*Un cop la meva màquina es va aturar i va costar molt tornar-la a arrancar, molt. Actualment, però, llueix com una patena i imprimeix fantàsticament bé, millor que mai. Ho fa perquè sovint l’aturo i la netejo amb molta cura, amb draps nets i suaus, li poso música i bon paper per imprimir.
Atureu-vos i cuideu les vostres màquines.