Les pantalles estan abduïnt les noves generacions (i les no tan noves) i sembla que la impressió va a la baixa, o al menys així ho indiquen les tendències del mercat amb impremtes que tanquen i editorials que venen més en digital que en paper.
Doncs bé, trenco una llança a favor de l’adoctrinament dels nostres nens i nenes perquè coneguin l’ofici de la impremta i el disseny. Veureu que aquesta pràctica no és nova i que als anys 80s ja s’exercia.
L’Equip d’impressió en acció
Fa un temps, la Mariana, dissenyadora i fotògrafa, a part de bona amiga, em va enviar un enllaç que em va flipar. Es tracta d’uns dibuixos animats que parlen dels colors. Un dels episodis (“L’Equip d’impressió en acció”, versió en català) tracta específicament de les tintes d’impressió.
Parlen de les diferències entre blaus o de per què el negre és el més difícil de fer perquè “han d’imprimir tots al mateix lloc i de vegades és complicat” o, dit d’una altra manera, les dificultats d’un bon registre. Spolier: Al final s’emocionen en conèixer el negre com a tinta de gamma.
Un llibre ple de lletres
Fa uns mesos vaig conèixer “Un llibre ple de lletres” (2024), de l’Òscar Dalmau i el Jesús Morentin, el primer llibre de tipografia per a nens i nenes, que explica la diferència entre lletres. Visca les lletres que porten vestits diferents i que s’assemblen tant a les persones que, com elles, “són altes, baixes, grasses, primes, de colors diversos; n’hi ha que tenen dues cames, n’hi ha que només en tenen una, fins i tot n’hi ha que no en tenen cap!”.
Barbalib Impressora
Però és que fa uns anys, a casa els meus sogres vaig descobrir el conte “Barbalib Impressora”, de la serie dels Barbabapà, editat el 1980, que parla d’una autoedició impresa amb tipus mòbils. Mostra tot el procés d’impressió i enquadernació. Una delícia!
