Fa uns mesos vaig trobar-me amb el Xavi Roca (RUN), per un altre tema que ara no ve al cas, però em va explicar aquesta experiència i la vaig trobar preciosa.
A l’Andreu Carulla, dissenyador industrial, en el marc del Madrid Design Festival 2024, li van encarregar un projecte sobre l’Espanya despoblada, que es va formalitzar en l’exposició “Diseñando la repoblación“. Se’n va anar deu dies a treballar a Chistén, un poble de l’Aragó que no arriba als 100 habitants. Va muntar-hi un estudi, s’hi va dissenyar i construir la taula, el banc per treballar i altres objectes.
L’Andreu va demanar-li al Xavi que li fes la gràfica per fer l’exposició d’aquests objectes a Madrid.
Va hackejar un plotter de línia col·locant-hi carbonet en comptes del rotulador pel que està pensat. Ja havia fet proves abans d’anar a reunir-se amb l’Andreu a Chistén. Va ser aleshores quan tot va prendre sentit o “ho vam anar empenyent perquè tingués sentit”.
Van imprimir una sèrie de retrats de la gent del poble per parlar de la població, per no parlar de la despoblació sinó de la població. Van escollir el carbonet perquè quan es parla d’habitants, o de cases habitades, es parla de llars, de focs encesos en un poble. D’aquí sortia la cendra i el carbonet.
El Xavi va estar deu dies imprimint l’exposició sencera amb el ploter hackejat i amb les puntes de carbonet.
Era un drama ja que havia d’estar allà al costat de la impresora i a la que veia que començava a flaquejar, parar, fer punta…
Conceptualment tenia molt sentit. La idea que estigués literalment imprès amb el carbonet i que no fos una reproducció d’alguna cosa escanejada era molt potent. Ara bé, no tenia cap sentit a nivell pressupostari.
Però tot l’equip anava en la mateixa línia. L’arquitecte estava construint totes les peces amb el ferrer del costat del despatx, l’Andreu havia fet unes taules amb troncs tallats i els estava treballant amb la serra mecànica allà mateix.
L’arquitecte, el Jordi Queralt, és un boig com nosaltres i l’Andreu és encara més boig que nosaltres.
La bogeria i la creativitat van fer d’aquest un projecte rodó, coherent des de l’inici fins al final.