La Fanny Basanta és una dissenyadora i docent galaico catalana. S’ha format entre Barcelona i Eindhoven i sempre ha reflexionat sobre aspectes socials, ja sigui mitjançant voluntariat, projectes personals o professionals. Pròtesis, urnes mortuòries, creus de farmàcia o jocs, són alguns dels elements que construeixen la seva experiència com a dissenyadora.
1
Com creus que han de relacionar-se disseny i societat? Com entens aquesta relació?
Crec que el disseny i la societat es relacionen sempre i a tot arreu. Dissenyem per a la societat i la societat dissenya. Em sembla superinteressant aquesta relació, el fet de dissenyar com a procés cognitiu, que tothom és capaç de fer, i com es pot dissenyar des de la mirada de l’usuari final. Tots aprenem de tots.
2
“Updated Toys” és un projecte que reflexiona sobre el joc i els efectes negatius de l’addicció a la tecnologia. Com planteges abordar aquest tema?
Updated Toys va ser el projecte que vaig desenvolupar al Màster en Disseny Social a Eindhoven, vaig gaudir molt de la recerca i com a conclusió diria que és important trobar un equilibri entre allò nou i allò que ja ha funcionat sempre.
No té gaire sentit obviar els avenços que conviuen amb nosaltres, però alhora crec que s’ha de respectar allò del que venim.
3
Què et va portar a crear el guant per a pròtesis “Silma”? Fins on va evolucionar el projecte?
Silma va néixer de la suma d’una inquietud personal i l’oportunitat acadèmica del moment que vivia.
Per una banda he pogut conviure amb persones properes que han portat pròtesis de diferent tipus, per tant m’interessava poder aportar solucions noves. Havia sentit les seves queixes, incomoditats, etc. I per una altra banda havia de desenvolupar un treball final de Grau, tenia al meu abast tot un curs per poder investigar i proposar sobre allò que volgués.
Després de molta recerca i molta immersió (òbviament no hauria estat possible sense tots els usuaris de pròtesi que em van explicar la seva experiència) vaig voler fer una proposta que es pogués adaptar a aquells amb menys recursos. No vaig voler proposar una nova pròtesi feta amb tecnologies emergents i que resultés poc viable comercialment sinó una solució a aquells que ja portaven una pròtesi estètica i que no podien optar a una de més sofisticada.
El projecte va créixer i va rebre diferents reconeixements, però finalment es va quedar aturat perquè, tot i que el feedback sempre ha estat positiu, finalment no hi va haver demanda real.
4
En què estàs treballant ara mateix?
Actualment treballo com a dissenyadora en l’àmbit farmacèutic, a Concep· by Glintt, soc docent a EINA (UAB) i a Téknos (UVic – UGranollers). Recentment he començat un doctorat a la UB (amb la direcció de la Raquel Pelta) sobre disseny social, espais de creació, joves en risc d’exclusió… Els temes que m’agraden.
5
Quins plans de futur tens?
La vida que porto ara la gaudeixo molt, per mi és important estar en actiu alhora que es fa docència. M’agradaria tenir més temps per dedicar al doctorat i a projectes més relacionats amb els col·lectius amb menys recursos.
M’encantaria que tot allò que fes (o allà on participés) pogués ser de profit per algú, que els permetés créixer o descobrir opcions per la seva pròpia vida.