El Jose Toro és professor d’art i fotògraf. Ha creat una gran col·lecció, que segueix creixent, capturant petites històries de caminants pels carrers de Sevilla i cada cop més ciutats espanyoles. Un enquadrament, cada cop més característic, un joc de colors especial i moments crucials entre espai i persones l’estan dotant d’una identitat pròpia. El fet bonic de la quotidianitat, rutina i persones que avancen per anar d’una banda a l’altra.
1/
Com comences a fer fotos de persones caminant pel carrer? Què t’hi porta?
El 2010 em dedicava a una fotografia tècnicament molt elaborada on tot havia de tenir una justificació, i em vaig esgotar.
Vaig decidir sortir al carrer i fotografiar amb la màxima simplicitat, sense un pla. Sortir i capturar el que em trobo, gaudint de la caminada. I a mesura que anava passant el temps i revisava les imatges, vaig descobrir que era recurrent la figura de personatges solitaris passejant, com jo. Allò em va captivar i em va inspirar per anar definint uns marcs on quadrar aquests vianants, i així fins avui.
2/
Tendeixes a buscar la participació de moltes persones als teus projectes. Ho vas fer a l’exposició “Paseantes”, recopilant vídeos de diferents parts del món, i ara ho estàs fent també al projecte “josetoro.1000”. Què et sembla interessant d’aquest fet?
Això ve a conseqüència de la projecció de la meva feina a les xarxes socials.
Per a Paseantes vam fer un vídeo amb més de 400 participacions de tot arreu del món, i vam cobrir una de les parets amb més de 1000 imatges que igualment eren de participants de tots els racons del planeta. És aclaparador i molt potent veure un imaginari comú, vianants, de persones tan dispars i en contextos tan diferents.
Ara fa un temps que retrato, en trobades breus, persones que contacten amb mi a través del compte @josetoro.1000. La meta és arribar a fer 1000 retrats.
Tot va lligat a Instagram. En un moment vaig començar a fer servir el hashtag #josetorowalkers, i usuaris desconeguts van passar a enviar-me fotos de vianants d’allà on fossin. Actualment hi ha unes 57.000 imatges i vídeos.
Jo soc força solitari, deambulo durant hores sense cap rumb, hi ha dies en què passejo amb la càmera a la mà i acabo el viatge sense fer ni una foto.
La possibilitat de fer alguna cosa en comú amb persones de qualsevol part del món em sorprèn i fascina, es mou molta energia amb aquestes col·laboracions no preconcebudes, idees que es ramifiquen i creixen. És una pena que aquesta empenta que tenia Instagram s’hagi anat perdent amb el temps, ara aquesta xarxa és un no se sap què i complica aquestes col·laboracions.
3/
En què estàs ficat ara mateix?
Continuo fent el mateix: sortir a passejar amb la càmera i fotografiar el que m’ofereix el carrer. Tret del projecte dels mil retrats, no planifico res ni m’agrada treballar per projectes tancats.
4/ Quins plans de futur tens?
No tinc cap pla. Reconec que sovint em pregunto fins quan seguiré amb els vianants. Mai ho he vist com un projecte amb una meta, m’agrada que formi part de la meva vida, però és possible que evolucioni en una altra direcció, o no, ja ho veurem.