La Queralt Guinart és dissenyadora gràfica i creadora visual amb perspectiva de gènere. Es dedica a la il·lustració i a la direcció artística en projectes expositius i culturals.
1
La descripció professional l’he tret del teu portfoli perquè no sabia ben bé com definir el teu perfil. Per tu és (o ha estat) un problema o un alliberament no estar dins de cap calaix preestablert?
Primer va ser un problema, ara és més aviat un mal de cap. Al principi va costar molt trobar un lloc on fer pràctiques el meu últim any de carrera. Tots els meus companys tenien un estil molt concret, que encaixava perfectament en els cànons estètics i de disseny del context actual. Trobaven llocs adients (i molt bons!) ràpid, i a mi em costava molt, i em costa encara, definir-me, i ja saps, les comparacions en el món de la creació són dels teus pitjors enemics.
No crec que pugui oferir mai un tipus de disseny “blanquet” o creacions amb un estil estàtic perquè estic tota l’estona discutint-me amb mi mateixa.
Tinc un perfil una mica complicat i la gent no acaba d’entendre què faig, suposo que per algú que es dedica a contractar creatius li és molt més fàcil encarar portfolios concrets (logofolios, disseny de marca, editorial, motion…), en el meu cas pots trobar-hi una mica de tot i, sobre tot, ho trobes amb una perspectiva política i crítica molt concreta.
No crec que pugui oferir mai un tipus de disseny “blanquet” o creacions amb un estil estàtic perquè estic tota l’estona discutint-me amb mi mateixa.
I tot això bé, és un problema si el que vols és guanyar Laus o anar a explicar cosetes al BLANC. Però quan veus que no tot el que és bo ha de passar per aquest filtre comences a crear des d’una perspectiva molt més relaxada i comences a buscar la manera de destacar fora d’aquests paràmetres. Costa moltíssim i de vegades te la passes plorant una bona estona, però al final és un repte molt divertit.
2
Durant el confinament vas engegar Bunyol.tv, “una tele radicalment descentralista, improvisada i bollera (sí, de lesbianes i bisexuals)”. Com valores el projecte, ara que te’l pots mirar amb una mica més de distància?
Una bogeria, la veritat. M’ho prenia com una dèria molt personal i com un canal per on divertir-me en paral·lel a la meva carrera professional i ara de cop els camins s’han creuat i n’han esdevingut un.
Suposo que acabo de començar la cursa que portava anys cercant però em costa de creure que hagi sorgit tant espontàniament de coses que visc en quotidianitat.
De moment no posaré frens al tren.
Crec que la meva carrera en disseny també està condicionant molt el com encarar “Bunyol TV”, és un projecte de marca, creatiu i comunicatiu: tinc clar quin és el motiu, la funció i com s’han de fer les coses, però la veritat és que veig el futur molt abisme. Malgrat tinc molt estudiats quins són els procediments, les reaccions sempre són una sorpresa.
De moment no posaré frens al tren.
3
A casa teva es dediquen a la impressió òfset. Com veus el futur de la impremta?
El veig complicat, no mentiré, però no impossible.
Penso que a nivell tecnològic i generacional estem en una època de canvis radicals. Ja no es produeix com es produïa, ja no es fan tres cents mil pamflets per repartir a les bústies, ja no es fan catàlegs, ja no és fan pòsters amb prou feines.
Estan tornant els oficis, iamb molta força. Amb aquesta idea hi està havent un increment exponencial de valor envers les artesanies: el fer les coses amb cura i amb el cor.
Daixò l’òfset en té moltíssim.
Potser no arribaran tres cents mil pamflets a producció però comencen a arribar feines de clients que volen les coses fetes amb molta professió perquè, si imprimeixen, volen el millor.
Estan tornant els oficis, i amb molta força. Amb aquesta idea hi està havent un increment exponencial de valor envers les artesanies: el fer les coses amb cura i amb el cor.
Crec que la producció ha disminuït moltíssim però no té perquè ser perdjudicial. S’ha acotat molt el tipus de client i de producte que requereix d’impressió òfset i això és un avantatge alhora de competir amb pantalles. La impremta resisteix perquè la gent necessita art palpable a la seva vida.
4
En què estàs treballant ara mateix? I, quins plans de futur tens?
Ara mateix m’estic especialitzant en la direcció artística de grups musicals. Tant mateix, comença a ser una mica boig tot plegat (haha). Per una banda hi ha la part de “kerrature” que és la part més artística (i mediàtica a les xarxes, tot s’ha de dir) que està en un punt d’expansió bastant fort.
Mentre busco convocatòries per exposar per primer cop també hi ha l’afegit d’intentar superar-se en tot moment. A internet les coses van molt ràpid i en un mes pots quedar antiquat, és així de trist, però també és divertit.
El meu principal objectiu és que els meus tres “jo” (la dissenyadora, l’artista i la “mediàtica”) puguin conviure i puguin fer-ho en pau.
I després hi ha tot el meu “jo comunicador” que s’expressa mitjançant Bunyol TV. Just ara m’han donat una secció a Ràdio Primavera Sound i començaré una vessant a medis que no tinc controlada.
El meu principal objectiu és que els meus tres “jo” (la dissenyadora, l’artista i la “mediàtica”) puguin conviure i puguin fer-ho en pau. M’agrada molt ser les tres coses i de moment, ara mateix, no hi renuncio.